Sentències guanyades i casos d’èxit dels nostres clients

Sentència

Aconseguim que l’Audiència Nacional anul·li una denegació d’homologació mèdica

El nostre despatx ha obtingut una sentència favorable de l’Audiència Nacional que obliga el Ministerio de Sanidad a revisar una resolució que denegava el reconeixement professional a Espanya d’una especialitat mèdica obtinguda a l’estranger. El Tribunal conclou que l’Administració va aplicar un criteri incorrecte en valorar l’experiència professional de la sol·licitant i ordena tramitar novament l’expedient amb ple respecte a la legalitat. Una resolució rellevant per a professionals sanitaris amb titulacions obtingudes fora de la Unió Europea.

Veure el cas

Sentència

Aconseguim que s’obligui a l’ICS a que reconegui el dret a la reducció de jornada per cura d’un menor amb autisme i dependència severa

El nostre despatx ha obtingut una important sentència favorable davant de l’Institut Català de la Salut (ICS), aconseguint el reconeixement del dret d’una infermera a continuar gaudint de la reducció de jornada del 50% per tenir cura d’un menor afectat per malaltia greu (CUME). L’Administració havia denegat la renovació del permís al·legant que no concorrien els requisits exigits per mantenir aquesta mesura. Tanmateix, vam acreditar judicialment que el menor, diagnosticat de trastorn de l’espectre autista (TEA), TDAH, amb discapacitat reconeguda i en situació de dependència severa, continuava necessitant cures directes, contínues i permanents en l’àmbit domiciliari. La sentència estima íntegrament el recurs presentat per aquest despatx, anul·la la resolució de l’Institut Català de la Salut i reconeix el dret de la treballadora a mantenir la reducció de jornada mentre persisteixi la situació de necessitat assistencial del seu fill, amb tots els efectes econòmics i administratius corresponents. El Jutjat aplica, a més, la doctrina del Tribunal Suprem, recordant que aquest dret es pot reconèixer fins i tot quan el menor no es troba hospitalitzat, sempre que la malaltia greu requereixi una atenció directa, continuada i permanent per part dels seus progenitors.

Veure el cas

Sentència

Equips de Trasplantaments d’Òrgans de l’ICS: dret dels professionals facultatius especialistes a continuar percebent la corresponent retribució d’acord als pactes assolits amb la Direcció de l’Hospital

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declara la nul·litat de la retallada unilateralment imposada a l’any 2011 per la Direcció de l’Hospital Universitari de Bellvitge en relació amb el sistema de retribució i compensació econòmica a percebre pel personal facultatiu especialista -cirurgians i anestesistes- dels Equips de Trasplantaments d’Òrgans de l’hospital, i declara el dret d’aquests mateixos professionals a què dita activitat es continuï retribuint d’acord als pactes formalitzats entre els professionals i la Direcció del centre. La Sentència dictada desestima el recurs d’apel·lació interposat en el seu dia per l’ICS i ratifica de manera definitiva la tesi interpretativa defensada per aquest despatx i acollida per múltiples Jutjats Contenciosos Administratius de Barcelona, al respecte de la manca d’autorització i potestat de l’ICS per procedir a reduir unilateralment la retribució a abonar als professionals sanitaris cirurgians i anestesistes per la seva participació en els actes d’extracció i trasplantaments d’òrgans basant-se genèricament en la crisi econòmica, i subratlla la vinculació de l’ICS als acords assolits entre les Direccions dels hospitals i els propis professionals en defecte de normativa específica que reguli aquest extrem, i que qualsevol modificació requereix d’una negociació o justificació objectiva suficient per part de l’ICS.

Veure el cas

Sentència

Reconeixement del dret del personal sanitari dels Equips d’Atenció Primària a la percepció del complement de costa en les mateixes condicions que el personal temporal nomenament per reforçar aquestes mateixes plantilles durant el període estival

Els òrgans judicials de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa han declarat, mitjançant múltiples sentències emanades tant de diversos Jutjats Contenciosos Administratius com posteriorment del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la il·legalitat de l’exclusió del personal sanitari estable d’un dels Equips d’Atenció Primària adscrits a una Àrea Bàsica de Salut de la zona geogràfica del litoral de Tarragona, de la percepció del complement retributiu de costa, reconegut al II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de l’ICS únicament per al personal sanitari nomenat específicament per al període estival per reforçar precisament les plantilles d’alguns d’aquests equips, per entendre que constitueix l’establiment d’un tracte discriminatori a nivell retributiu.

Veure el cas

Sentència

Ajuda com a víctima de la talidomida a Espanya: reconeixement del dret a la percepció de les ajudes regulades al Reial Decret 574/2023, de 4 de juliol, malgrat no figurar al Registre Estatal de Malalties Rares o Minoritàries

Els Jutjats Centrals Contenciosos Administratius ha reconegut de manera unànime el dret de múltiples afectats per la talidomida a Espanya a la percepció de les ajudes regulades al Reial Decret 574/2023, de 4 de juliol, pel qual es regula el procediment de concessió d’ajudes a les persones afectades per la talidomida a Espanya durant el període 1950-1985, i que prèviament els havia estat denegat per l’IMSERSO, amb fonament a l’incompliment d’un requisit no previst originàriament a la normativa que establí l’obligació de l’Estat Central a abonar aquestes ajudes a les víctimes, consistent en estar inscrit/a al Registre Estatal de Malalties Rares o Minoritàries. Les sentències favorables que han estat dictades es fonamenten totes elles en la doctrina contingudes en dues Sentències dictades pel Tribunal Suprem en les dates del 24 i 25 de juny de 2024, i per mitjà de les quals l’Alt Tribunal anul·là aquest concret requisit i declarà la validesa d’altres vies d’acreditació de la condició d’afectat/da per la talidomida, com és el cas dels reconeixements efectuats en aquest sentit per part de les Administracions competents de les Comunitats Autònomes, o bé pel propi Institut Nacional de la Seguretat Social mitjançant el reconeixement del pas a la situació de jubilació anticipada per a treballadors amb discapacitat legal reconeguda.

Veure el cas

Sentència

Èxit judicial en defensa de professional sanitari anul·lació de sanció en expedient disciplinari

El nostre despatx ha aconseguit una nova victòria en l’àmbit del dret administratiu i disciplinari, amb l’estimació d’un recurs contenciós-administratiu que ha comportat la nul·litat d’una sanció molt greu imposada per l’Institut Català de la Salut (ICS) a un facultatiu. L’Administració havia sancionat el nostre client amb 1 any de suspensió de funcions , considerant que havia accedit indegudament a la història clínica d’una companya, vulnerant el deure de confidencialitat. El Jutjat ha estimat íntegrament la nostra demanda per sentència de data 16/03/2026 (ferma per Decret de 22/04/2026) i ha declarat la resolució administrativa no conforme a dret , anul·lant la sanció.

Veure el cas

Sentència

Èxit judicial en processos selectius tramitats davant el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya: Defensa eficaç dels drets d’opositors al Departament d’Educació (Sentència de data 11/05/2026)

El nostre despatx ha aconseguit una nova resolució favorable en matèria de funció pública, amb l’estimació parcial d’un recurs contenciós-administratiu contra el procés d’estabilització de la Generalitat de Catalunya per a l’accés al cos auxiliar administratiu del Departament d’Educació. Van impugnar 2 preguntes de la fase d’oposició en considerar que eren incorrectes o no ajustades al temari, fet que havia perjudicat la seva puntuació final i, en conseqüència, la possibilitat d’obtenir plaça com a funcionàries de carrera. El Tribunal ha reconegut la solidesa de part dels nostres arguments i ha resolt: Declarar la nul·litat d’una de les preguntes clau (pregunta 22 del test de coneixements) en considerar que cap de les respostes ofertes era correcta, vulnerant el principi d’accés a la funció pública en condicions d’igualtat. Estimar parcialment el recurs, obligant l’Administració a revisar les qualificacions. Retrotraure les actuacions perquè es recalculin les puntuacions de les opositores sense la pregunta anul·lada i amb la incorporació de la pregunta de reserva corresponent.

Veure el cas

Sentència

Èxit judicial en mesures cautelars: Suspensió d’una sanció molt greu de 2 anys per part del TSJC a un funcionari que presta serveis al Departament de Justicia (Sentència de data 11/05/2026)

El nostre despatx ha obtingut una nova victòria destacada davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), aconseguint la suspensió cautelar d’una sanció disciplinària de dos anys imposada a un funcionari de l’Administració de Justícia. Al nostre client se li havia imposat una sanció molt greu de suspensió de funcions i retribucions durant 2 anys . En primera instància, el Jutjat va denegar la mesura cautelar en considerar que no s’havien acreditat perjudicis irreparables. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat el nostre recurs d’apel·lació i ha acordat: Revocar la resolució inicial que denegava la mesura cautelar. Suspendre la sanció disciplinària fins que es resolgui definitivament el procediment principal i es dicti sentència ferma .

Veure el cas

Modificació de la Llei de l’Estatut Marc del personal estatutari per adaptar-lo a les mesures adoptades per corregir l’abús en la temporalitat en l’àmbit de les Administracions Públiques

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de data 6 de juliol de 2022 va publicar el Reial Decret Llei 12/2022, de 5 de juliol, pel qual es modifica la Llei de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut (Llei 55/2003, de 16 de desembre) per adaptar-lo a les noves mesures legals dictades recentment per intentar reduir el màxim possible la temporalitat en l’àmbit de les Administracions Públiques i corregir les situacions abusives i fraudulentes que des de fa anys es venien perpetuant de manera generalitzada en matèria d’ocupació pública. Les principals novetats en el règim jurídic del personal estatutari temporal que han introduïdes per la modificació operada pel Reial Decret Llei 12/2022, i que tenen un efecte pràctic sobre el personal, són les següents: Desaparició de la figura del personal estatutari eventual. Fins ara, la Llei de l’Estatut Marc del personal estatutari regulava tres tipus de nomenament temporal; el nomenament interí, l’eventual i el de substitució. Amb la modificació que ha estat aplicada, la tipologia de nomenaments estatutaris temporals ha quedat reduïda a dos, que són el nomenament interí i el de substitució. Amb caràcter general, s’utilitzarà el nomenament estatutari interí per cobrir totes les necessitats de plantilla, ja siguin estables i estructurals -és a dir, per cobrir places vacants-, provisionals per a l’execució de programes de caràcter temporal, o fins i tot per tal de reforçar les plantilles per excés o acumulació de tasques. Respecte el personal estatutari de substitució, la llei manté els supòsits que donava lloc a aquest tipus de nomenament -cobertura de places vacants per absències no gaire dilatades dels seus titulars, com per exemple per gaudiment de vacances, permisos i llicència de curta durada- i, a més, afegeix dos supòsits més. En primer lloc, es preveu la possibilitat de subscriure aquest tipus de nomenament per a la substitució parcial per a la cobertura de l’atenció continuada de professionals que hagin estat declarats exempts de la realització de guàrdies d’atenció continuada, i en segon lloc, per a la substitució parcial de professionals que tinguin autoritzada una reducció de la seva jornada ordinària de treball. Adaptació a les mesures previstes al Reial Decret Llei 14/2021, de 6 de juliol i a la Llei 20/2021, de 28 de desembre. En efecte, l’objectiu del Reial Decret Llei 12/2022, de 5 de juliol, radica precisament en procedir a l’adaptació de la Llei de l’Estatut Marc del personal estatutari, que és la norma que amb caràcter general regula el règim jurídic i de prestació de serveis d’aquest personal, per tal de recollir les mesures legals que s’han dictat recentment per intentar corregir l’abús en la temporalitat del personal al servei de les Administracions Públiques -especialment greu en l’àmbit sanitari i el docent-, tant pel que fa a les mesures de vigència màxima dels nomenaments temporals -tres anys, amb la conseqüent obligació per part de l’Administració sanitària a convocar el corresponent procés selectiu per a la cobertura definitiva de la plaça-, com també a les mesures econòmiques i indemnitzatòries previstes per als supòsits de constatació de situacions abusives -abonament d’una indemnització de 20 dies de salari per any treballat, amb un límit de dotze mensualitats, en el cas que es produeixi el cessament del/de la professional estatutari/ària-. Val a dir, tanmateix, que el propi Reial Decret Llei 12/2022, de 5 de juliol, estableix de manera expressa que aquesta modificació operada en la Llei de l’Estatut Marc del personal estatutari desplegarà els seus efectes únicament respecte els nous nomenaments temporals que es puguin produir amb posterioritat a la seva entrada en vigor -el dia 7 de juliol de 2022-, i per tant no està obligat l’ICS a modificar i readaptar els nomenaments estatutaris temporals ja existents amb anterioritat a dita entrada en vigor. A aquests nomenaments sí que els resultaran d’aplicació, en qualsevol cas, les mesures contingudes a la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, i que són: Obligació de procedir, fins com a màxim a data del 31 de desembre de 2022, a la convocatòria de processos selectius extraordinaris d’estabilització, dirigits a la cobertura de les places ocupades ininterrompudament mitjançant nomenaments temporals des d’abans de l’1 de gener de 2016 -concurs de mèrits- i el 31 de desembre de 2017 -concurs-oposició, en el que la fase de valoració de mèrits, en especial els relatius a experiència professional, tindrà una rellevància i puntuació dins del procés selectiu-. Reconeixement del dret a indemnització en favor de tots/es aquells/es professionals que, havent participat en qualsevol dels processos extraordinaris d’estabilització, siguin cessats com a conseqüència de la no superació del procés selectiu.

Veure el cas

Reconeixement a percebre els endarreriments al complement de carrera professional

Per sentència dictada pel Jutjat del Contenciós núm. 10 de Barcelona, en data 18 de maig de 2022, es reconeix el dret d’una infermera que va obtenir la plaça a la convocatòria DUI-2010 d’anul·lació de 10 preguntes de l’examen de l’esmentada convocatòria, arran del procediment instant per aquest despatx. La sentència reconeix el dret de la recurrent a percebre els endarreriments corresponents al Complement de Carrera Professional pel perjudici ocasionat per l’ICS en no haver-li adjudicat plaça l’any 2013 i haver-ho hagut de fer per mandat judicial al 2017.

Veure el cas

NOTA INFORMATIVA: Personal interí. Publicació de la Llei de mesures urgens per a la reducció de la la temporalitat

El BOE, en data 29 de desembre de 2021, va publicar la Llei de Mesures Urgents per a reducció de la temporalitat en les Administracions Públiques (Llei 20/2021, de 28 de desembre); instrument amb el que, en principi, es pretén donar resposta i resoldre l’abús en la temporalitat que des de fa anys pateixen els/les professionals al servei de les diverses Administracions Públiques. A continuació els facilitem un esquema bàsic amb les qüestions i aspectes més rellevants d’aquesta norma: Els nomenaments interins per vacants tindran una durada o vigència màxima de tres anys. Transcorregut aquest termini, l’Administració està obligada a posar en marxa un procés selectiu per a la cobertura reglamentària o fixa de la plaça. L’incompliment per part de l’Administració del termini màxim de vigència de tres anys comportarà el reconeixement del dret del funcionari interí a ser indemnitzat econòmicament en una quantia equivalent a la indemnització per acomiadament objectiu en l’àmbit laboral (20 dies per any treballat, amb prorrateig dels períodes inferiors a un any, i amb un màxim de dotze mensualitats). Respecte a aquesta possibilitat, val a dir que la Llei estableix que el dret a percebre aquesta indemnització naixerà quan es produeixi el cessament del funcionari, i sempre que aquest cessament no es produeixi ni per causes disciplinàries ni per renúncia voluntària. Finalment, la Llei disposa dos sistemes o mecanisme de regularització i estabilització de la situació administrativa del personal que, a la seva entrada en vigor, ja presta serveis de forma interina a les Administracions Públiques. Nomenaments interins amb una vigència mínima de 3 anys anteriors a la data del 31 de desembre de 2020: s’autoritza una taxa addicional per a la convocatòria de processos selectius per a la cobertura d’aquestes places, i que s’haurà de convocar, com a màxim, a 31 de desembre de 2022. El procés serà per torn lliure (és a dir, obert a tothom) i el sistema selectiu que imposa la Llei és el del concurs-oposició, i per tant, amb examen, però la norma també estableix que la fase de concurs (mèrits) comportarà el 40% de la puntuació total, i a més, resultarà especialment rellevant la puntuació relativa a l’experiència professional en la mateixa categoria, cos, escala, etc., de la plaça objecte de convocatòria. Nomenaments interins amb vigència anterior a 1 de gener de 2016: en aquest cas, la Llei obliga a les Administracions Públiques a convocar, per una sola vegada, un procés selectiu per a la cobertura fixa d’aquestes places, que es tramitarà pel sistema únicament de concurs i, per tant, sense fase d’examen (únicament per valoració de mèrits). Cal tenir present que cap d’aquestes mesures és d’aplicació immediata al personal estatutari de l’ICS. En efecte, la Llei 20/2021 estableix al respecte del personal docent i del personal estatutari dels serveis de salut, l’obligació que les Administracions competents procedeixin, en el termini d’un any, a modificar la normativa específica aplicable a aquests dos col·lectius, i únicament si no ho fan dins d’aquest termini s’aplicaran directament les mesures establertes a la Llei 20/2021, de 28 de desembre.

Veure el cas

Com reclamar el complement de dedicació exclusiva del personal d’infermeria de l’ICS

Ens adrecem a tots aquells professionals d’INFERMERIA dels àmbits de l’atenció primària i hospitalària de l’Institut Català de la Salut, amb nomenament estatutari fix o temporal, que estiguin interessats a reclamar judicialment el complement retributiu de Dedicació Exclusiva (5.131,28 € / anuals) de la mateixa manera que el cobra el personal facultatiu de l’ICS des de l’any 2006. El procediment a seguir s’iniciarà amb la presentació d’una reclamació prèvia administrativa davant l’ICS i posteriorment amb demandes individuals davant els Jutjats Contenciosos Administratius de les quatre demarcacions provincials de Catalunya.

Veure el cas

Reconeixement judicial al personal funcionari adscrit a l’Institut Català de la Salut a percebre el complement de productivitat variable per objectius (DPO) en les mateixes condicions que el personal estatutari

El Jutjat Contenciós Administratiu núm.5 de Barcelona ha reconegut recentment, per mitjà de Sentència de data 8 d’octubre de 2021, el dret d’un determinat col·lectiu de funcionaris que presten serveis a l’Institut Català de la Salut (ICS) -en concret, el col·lectiu de Funcionaris Metges Inspectors- a percebre el complement de productivitat variable per objectius (DPO), en les mateixes condicions que el personal estatutari. La Jutgessa d’Instància, acollint els nostres arguments, considera discriminatori el fet d’excloure a aquest col·lectiu del sistema d’objectius de l’ICS i a percebre el corresponent complement retributiu, amb fonament exclusivament al fet de no ostentar nomenament de caràcter o naturalesa estatutària, quan precisament aquest circumstància és deguda a la manca de desplegament del procediment d’estatutarització voluntària que s’hauria d’haver posat en marxa i completat fa més de 10 anys, i que no només estava dirigit al Cos de funcionaris Metges Inspectors, sinó que també havia d’afectar a altres col·lectius que presten serveis a l’ICS amb vinculacions que no són de naturalesa estatutària. Val a dir que aquest col·lectiu ja va aconseguir anys enrere, i a través també d’aquest mateix despatx professional, el reconeixement judicial -confirmat pel propi Tribunal Suprem- del seu dret a accedir al sistema de carrera professional de l’ICS i a l’abonament del complement de carrera professional, malgrat la seva condició de personal funcionari, per aquests mateixos arguments.

Veure el cas

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declara el dret del personal d’Infermeria estatutari de l’ICS a què també li siguin computats a efectes de triennis els serveis previs prestats a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona

Per sentència de data 23 de juliol de 2021, hem aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reconegui el dret del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut a què li siguin computats a efectes de triennis tots els serveis previs prestats a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, amb independència de la categoria professional i del període en la que es van prestar aquests serveis. Fins ara, l’Institut Català de la Salut únicament reconeixia els serveis previs prestats en aquesta altra institució sanitària com a Metge Intern Resident -excloent així i en conseqüència qualsevol altra categoria professional, com és el cas, per exemple, del personal Diplomat en Infermeria- i a més exigia que aquests serveis s’haguessin prestat amb posterioritat a l’any 2008. Aquesta sentència obre la porta a què professionals d’altres categories laborals, com és el cas del personal Diplomat d’Infermeria, puguin instar el reconeixement dels serveis previs prestats a l’Hospital Clínic i que aquests els siguin incorporats en els seus triennis.

Veure el cas

El TSJC insta a l’Institut Català de la Salut (ICS) a recalcular les notes d’unes oposicions d’infermeria

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obligarà a l’Institut Català de la Salut (ICS) a fer retroactius els nomenaments de les places atorgades durant un procés d’oposició que es va realitzar amb irregularitats l’any 2011. En concret, es tracta de l’adjudicació de 603 places d’infermeria en diferents centres d’atenció primària de Catalunya. (Font: Heraldo de Aragón )

Veure el cas

Concurs-oposició: formació especialitzada y baremació

El Tribunal Suprem ha dictat Sentència de data 11 d’octubre de 2010, estimatòria del recurs ordinari de cassació interposat per la recurrent, i per la que es declara el dret de l’actora a què li sigui valorat com a formació especialitzada el títol d’especialista obtingut per una via distinta a la via FIR. En conseqüència, té dret a obtenir plaça de facultativa especialista en Farmàcia hospitalària en un hospital de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Veure el cas

Sentència

Jubilació forçosa: mesures cautelars

El Tribunal Suprem ha confirmat la decisió adoptada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de suspendre cautelarment una resolució de l’Institut Català de la Salut (ICS) que denegà la sol·licitud del recurrent, Cap de Servei de l’Hospital Trias i Pujol, de romandre en el servei actiu més enllà de l’acompliment dels 65 anys d’edat. El Tribunal Suprem acull la tesi del recurrent que considera que la durada previsible del procés judicial podia provocar una pèrdua d’efectivitat d’una eventual sentència favorable.

Veure el cas

S’anul·la una sanció de suspensió de funcions de dos anys a una facultativa que presta serveis a l’Institut Català de la salut per sentència del Jutjat del Contenciós núm. 17 de Barcelona

Per sentència de data 13 de juliol de 2021, dictada pel Jutjat del Contenciós Administratiu núm.17 de Barcelona, hem aconseguit anul·lar una sanció de dos anys imposada per l’Institut Català de la Salut (ICS) a una professional facultativa per una presumpta “publicació o utilització indeguda de la documentació o informació a la qual tinguin o hagin tingut accés per raó del seu càrrec o funció”. Concretament, l’ICS va sancionar la facultativa per una teòrica manca de reserva i confidencialitat de dades personals en la seva activitat professional, atès que adjuntava les històries clíniques dels pacients als escrits d’al·legacions a les reclamacions formulades pels usuaris de la sanitat pública, essent aquesta la única prova de què disposava. El Magistrat d’instància, fent seus els nostres arguments, conclou que el dret de defensa ha de considerar-se de major rang que el dret a la privacitat i, en conseqüència, podria vulnerar-se aquest dret a la privacitat si l’actuació està justificada per l’exercici del dret de defensa, i més quan les històries clíniques mai van sortir de l’àmbit de l’Administració i, per tant, no es va portar a terme cap tipus de difusió per part de l’expedientada fora d’aquest entorn.

Veure el cas

Sentència

Carrera professional: interins. Dret a accedir al sistema de carrera professional en igualtat de condicions

El Tribunal Suprem confirma la recent doctrina emanada de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que declara la il·legalitat del règim de requisits imposat al personal estatuari interí per accedir al sistema de carrera professional de l’ Institut Català de la Salut (ICS). També determina que únicament resulta exigible l’acreditació de 5 anys de prestació de serveis de manera continuada.

Veure el cas

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admet la petició d’un metge de treballar més enllà dels 65 anys i fins aconseguir el temps necessari per percebre la pensió màxima de jubilació

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut mitjançant Sentència de data 30 d’octubre de 2017, el dret del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut (ICS) a perllongar la seva permanència en el servei actiu una vegada acomplerta l’edat de jubilació per tal de d’assolir el temps de cotització necessari per percebre el 100% de la pensió de jubilació. (Font: Diario Médico )

Veure el cas

Retribucions Institut Català de la Salut: carrera professional y període MIR

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat Sentència de data 14 d’octubre de 2010, estimatòria del recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de l’Institut Català de la Salut, i per la qual es declara la impossibilitat de computar el període de prestació de serveis com a metge intern resident (MIR), als efectes d’accés als diferents nivells de carrera professional.

Veure el cas

Mesures cautelars: ICS i jubilació forçosa

El Tribunal Suprem ha dictat Sentència de data 25 de febrer de 2010, per la que es confirma la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de suspendre cautelarment la resolució per la qual es declara en situació de jubilació forçosa a un facultatiu que acomplí l’edat de 65 anys amb anterioritat a la publicació del Pla de Recursos Humans de l’any 2008.

Veure el cas

Jubilació forçosa: l’Administració pública de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha de motivar qualsevol resolució d’autorització o denegació de sol·licitud de permanència en el servei actiu més enllà de l’edat de 65 anys, i conforme a allò que ha de preveure un pla d’ordenació de recursos humans prèviament aprovat i publicat

El Tribunal Suprem, per Sentència de 10 de març de 2010, dictada en un Recurs de Cassació en interès de la Llei interposat per l’Institut Català de la Salut (ICS), ha ratificat plenament la doctrina del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pronunciada a partir de les primeres catorze sentències dictades, totes elles, a data 30 de gener de 200. Malgrat que l’Advocat de l’Estat i el Ministeri Fiscal varen subscriure els motius que sustentaven el recurs de l’ICS, el Tribunal Suprem ha avalat el criteri del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per tant, el metge té un dret subjectiu a pretendre continuar en el servei actiu més enllà dels 65 anys d’edat, encara que limitat per les previsions d’un Pla d’Ordenació de Recursos Humans que l’Institut Català de la Salut havia d’haver aprovat i publicat prèviament.

Veure el cas

Contacta amb nosaltres

Som els assessors oficials de l’Associació Mèdica de Catalunya

Trucar Escriure