El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de data 6 de juliol de 2022 va publicar el Reial Decret Llei 12/2022, de 5 de juliol, pel qual es modifica la Llei de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut (Llei 55/2003, de 16 de desembre) per adaptar-lo a les noves mesures legals dictades recentment per intentar reduir el màxim possible la temporalitat en l’àmbit de les Administracions Públiques i corregir les situacions abusives i fraudulentes que des de fa anys es venien perpetuant de manera generalitzada en matèria d’ocupació pública. Les principals novetats en el règim jurídic del personal estatutari temporal que han introduïdes per la modificació operada pel Reial Decret Llei 12/2022, i que tenen un efecte pràctic sobre el personal, són les següents: Desaparició de la figura del personal estatutari eventual. Fins ara, la Llei de l’Estatut Marc del personal estatutari regulava tres tipus de nomenament temporal; el nomenament interí, l’eventual i el de substitució. Amb la modificació que ha estat aplicada, la tipologia de nomenaments estatutaris temporals ha quedat reduïda a dos, que són el nomenament interí i el de substitució. Amb caràcter general, s’utilitzarà el nomenament estatutari interí per cobrir totes les necessitats de plantilla, ja siguin estables i estructurals -és a dir, per cobrir places vacants-, provisionals per a l’execució de programes de caràcter temporal, o fins i tot per tal de reforçar les plantilles per excés o acumulació de tasques. Respecte el personal estatutari de substitució, la llei manté els supòsits que donava lloc a aquest tipus de nomenament -cobertura de places vacants per absències no gaire dilatades dels seus titulars, com per exemple per gaudiment de vacances, permisos i llicència de curta durada- i, a més, afegeix dos supòsits més. En primer lloc, es preveu la possibilitat de subscriure aquest tipus de nomenament per a la substitució parcial per a la cobertura de l’atenció continuada de professionals que hagin estat declarats exempts de la realització de guàrdies d’atenció continuada, i en segon lloc, per a la substitució parcial de professionals que tinguin autoritzada una reducció de la seva jornada ordinària de treball. Adaptació a les mesures previstes al Reial Decret Llei 14/2021, de 6 de juliol i a la Llei 20/2021, de 28 de desembre. En efecte, l’objectiu del Reial Decret Llei 12/2022, de 5 de juliol, radica precisament en procedir a l’adaptació de la Llei de l’Estatut Marc del personal estatutari, que és la norma que amb caràcter general regula el règim jurídic i de prestació de serveis d’aquest personal, per tal de recollir les mesures legals que s’han dictat recentment per intentar corregir l’abús en la temporalitat del personal al servei de les Administracions Públiques -especialment greu en l’àmbit sanitari i el docent-, tant pel que fa a les mesures de vigència màxima dels nomenaments temporals -tres anys, amb la conseqüent obligació per part de l’Administració sanitària a convocar el corresponent procés selectiu per a la cobertura definitiva de la plaça-, com també a les mesures econòmiques i indemnitzatòries previstes per als supòsits de constatació de situacions abusives -abonament d’una indemnització de 20 dies de salari per any treballat, amb un límit de dotze mensualitats, en el cas que es produeixi el cessament del/de la professional estatutari/ària-. Val a dir, tanmateix, que el propi Reial Decret Llei 12/2022, de 5 de juliol, estableix de manera expressa que aquesta modificació operada en la Llei de l’Estatut Marc del personal estatutari desplegarà els seus efectes únicament respecte els nous nomenaments temporals que es puguin produir amb posterioritat a la seva entrada en vigor -el dia 7 de juliol de 2022-, i per tant no està obligat l’ICS a modificar i readaptar els nomenaments estatutaris temporals ja existents amb anterioritat a dita entrada en vigor. A aquests nomenaments sí que els resultaran d’aplicació, en qualsevol cas, les mesures contingudes a la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, i que són: Obligació de procedir, fins com a màxim a data del 31 de desembre de 2022, a la convocatòria de processos selectius extraordinaris d’estabilització, dirigits a la cobertura de les places ocupades ininterrompudament mitjançant nomenaments temporals des d’abans de l’1 de gener de 2016 -concurs de mèrits- i el 31 de desembre de 2017 -concurs-oposició, en el que la fase de valoració de mèrits, en especial els relatius a experiència professional, tindrà una rellevància i puntuació dins del procés selectiu-. Reconeixement del dret a indemnització en favor de tots/es aquells/es professionals que, havent participat en qualsevol dels processos extraordinaris d’estabilització, siguin cessats com a conseqüència de la no superació del procés selectiu.
