Casos d’èxit
El Tribunal Suprem confirma la recent doctrina emanada de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que declara la il·legalitat del règim de requisits imposat al personal estatuari interí per accedir al sistema de carrera professional de l’Institut Català de la Salut (ICS). També determina que únicament resulta exigible l’acreditació de 5 anys de prestació de serveis de manera continuada.
Sí. El Tribunal Suprem va confirmar la doctrina del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que declara il·legals els requisits imposats al personal estatutari interí de l’ICS: només és exigible acreditar cinc anys de serveis prestats de manera continuada.
El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de data 6 de juliol de 2022 va publicar el Reial Decret Llei 12/2022, de 5 de juliol, pel qual es modifica la Llei de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut (Llei 55/2003, de 16 de desembre) per adaptar-lo a les noves mesures legals dictades recentment per intentar reduir el màxim possible la temporalitat en l’àmbit de les Administracions Públiques i corregir les situacions abusives i fraudulentes que des de fa anys es venien perpetuant de manera generalitzada en matèria d’ocupació pública. Les principals novetats en el règim jurídic del personal estatutari temporal que han introduïdes per la modificació operada pel Reial Decret Llei 12/2022, i que tenen un efecte pràctic sobre el personal, són les següents: Desaparició de la figura del personal estatutari eventual. Fins ara, la Llei de l’Estatut Marc del personal estatutari regulava tres tipus de nomenament temporal; el nomenament interí, l’eventual i el de substitució. Amb la modificació que ha estat aplicada, la tipologia de nomenaments estatutaris temporals ha quedat reduïda a dos, que són el nomenament interí i el de substitució. Amb caràcter general, s’utilitzarà el nomenament estatutari interí per cobrir totes les necessitats de plantilla, ja siguin estables i estructurals -és a dir, per cobrir places vacants-, provisionals per a l’execució de programes de caràcter temporal, o fins i tot per tal de reforçar les plantilles per excés o acumulació de tasques. Respecte el personal estatutari de substitució, la llei manté els supòsits que donava lloc a aquest tipus de nomenament -cobertura de places vacants per absències no gaire dilatades dels seus titulars, com per exemple per gaudiment de vacances, permisos i llicència de curta durada- i, a més, afegeix dos supòsits més. En primer lloc, es preveu la possibilitat de subscriure aquest tipus de nomenament per a la substitució parcial per a la cobertura de l’atenció continuada de professionals que hagin estat declarats exempts de la realització de guàrdies d’atenció continuada, i en segon lloc, per a la substitució parcial de professionals que tinguin autoritzada una reducció de la seva jornada ordinària de treball. Adaptació a les mesures previstes al Reial Decret Llei 14/2021, de 6 de juliol i a la Llei 20/2021, de 28 de desembre. En efecte, l’objectiu del Reial Decret Llei 12/2022, de 5 de juliol, radica precisament en procedir a l’adaptació de la Llei de l’Estatut Marc del personal estatutari, que és la norma que amb caràcter general regula el règim jurídic i de prestació de serveis d’aquest personal, per tal de recollir les mesures legals que s’han dictat recentment per intentar corregir l’abús en la temporalitat del personal al servei de les Administracions Públiques -especialment greu en l’àmbit sanitari i el docent-, tant pel que fa a les mesures de vigència màxima dels nomenaments temporals -tres anys, amb la conseqüent obligació per part de l’Administració sanitària a convocar el corresponent procés selectiu per a la cobertura definitiva de la plaça-, com també a les mesures econòmiques i indemnitzatòries previstes per als supòsits de constatació de situacions abusives -abonament d’una indemnització de 20 dies de salari per any treballat, amb un límit de dotze mensualitats, en el cas que es produeixi el cessament del/de la professional estatutari/ària-. Val a dir, tanmateix, que el propi Reial Decret Llei 12/2022, de 5 de juliol, estableix de manera expressa que aquesta modificació operada en la Llei de l’Estatut Marc del personal estatutari desplegarà els seus efectes únicament respecte els nous nomenaments temporals que es puguin produir amb posterioritat a la seva entrada en vigor -el dia 7 de juliol de 2022-, i per tant no està obligat l’ICS a modificar i readaptar els nomenaments estatutaris temporals ja existents amb anterioritat a dita entrada en vigor. A aquests nomenaments sí que els resultaran d’aplicació, en qualsevol cas, les mesures contingudes a la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, i que són: Obligació de procedir, fins com a màxim a data del 31 de desembre de 2022, a la convocatòria de processos selectius extraordinaris d’estabilització, dirigits a la cobertura de les places ocupades ininterrompudament mitjançant nomenaments temporals des d’abans de l’1 de gener de 2016 -concurs de mèrits- i el 31 de desembre de 2017 -concurs-oposició, en el que la fase de valoració de mèrits, en especial els relatius a experiència professional, tindrà una rellevància i puntuació dins del procés selectiu-. Reconeixement del dret a indemnització en favor de tots/es aquells/es professionals que, havent participat en qualsevol dels processos extraordinaris d’estabilització, siguin cessats com a conseqüència de la no superació del procés selectiu.
Per sentència dictada pel Jutjat del Contenciós núm. 10 de Barcelona, en data 18 de maig de 2022, es reconeix el dret d’una infermera que va obtenir la plaça a la convocatòria DUI-2010 d’anul·lació de 10 preguntes de l’examen de l’esmentada convocatòria, arran del procediment instant per aquest despatx. La sentència reconeix el dret de la recurrent a percebre els endarreriments corresponents al Complement de Carrera Professional pel perjudici ocasionat per l’ICS en no haver-li adjudicat plaça l’any 2013 i haver-ho hagut de fer per mandat judicial al 2017.
El BOE, en data 29 de desembre de 2021, va publicar la Llei de Mesures Urgents per a reducció de la temporalitat en les Administracions Públiques (Llei 20/2021, de 28 de desembre); instrument amb el que, en principi, es pretén donar resposta i resoldre l’abús en la temporalitat que des de fa anys pateixen els/les professionals al servei de les diverses Administracions Públiques. A continuació els facilitem un esquema bàsic amb les qüestions i aspectes més rellevants d’aquesta norma: Els nomenaments interins per vacants tindran una durada o vigència màxima de tres anys. Transcorregut aquest termini, l’Administració està obligada a posar en marxa un procés selectiu per a la cobertura reglamentària o fixa de la plaça. L’incompliment per part de l’Administració del termini màxim de vigència de tres anys comportarà el reconeixement del dret del funcionari interí a ser indemnitzat econòmicament en una quantia equivalent a la indemnització per acomiadament objectiu en l’àmbit laboral (20 dies per any treballat, amb prorrateig dels períodes inferiors a un any, i amb un màxim de dotze mensualitats). Respecte a aquesta possibilitat, val a dir que la Llei estableix que el dret a percebre aquesta indemnització naixerà quan es produeixi el cessament del funcionari, i sempre que aquest cessament no es produeixi ni per causes disciplinàries ni per renúncia voluntària. Finalment, la Llei disposa dos sistemes o mecanisme de regularització i estabilització de la situació administrativa del personal que, a la seva entrada en vigor, ja presta serveis de forma interina a les Administracions Públiques. Nomenaments interins amb una vigència mínima de 3 anys anteriors a la data del 31 de desembre de 2020: s’autoritza una taxa addicional per a la convocatòria de processos selectius per a la cobertura d’aquestes places, i que s’haurà de convocar, com a màxim, a 31 de desembre de 2022. El procés serà per torn lliure (és a dir, obert a tothom) i el sistema selectiu que imposa la Llei és el del concurs-oposició, i per tant, amb examen, però la norma també estableix que la fase de concurs (mèrits) comportarà el 40% de la puntuació total, i a més, resultarà especialment rellevant la puntuació relativa a l’experiència professional en la mateixa categoria, cos, escala, etc., de la plaça objecte de convocatòria. Nomenaments interins amb vigència anterior a 1 de gener de 2016: en aquest cas, la Llei obliga a les Administracions Públiques a convocar, per una sola vegada, un procés selectiu per a la cobertura fixa d’aquestes places, que es tramitarà pel sistema únicament de concurs i, per tant, sense fase d’examen (únicament per valoració de mèrits). Cal tenir present que cap d’aquestes mesures és d’aplicació immediata al personal estatutari de l’ICS. En efecte, la Llei 20/2021 estableix al respecte del personal docent i del personal estatutari dels serveis de salut, l’obligació que les Administracions competents procedeixin, en el termini d’un any, a modificar la normativa específica aplicable a aquests dos col·lectius, i únicament si no ho fan dins d’aquest termini s’aplicaran directament les mesures establertes a la Llei 20/2021, de 28 de desembre.
Què passa quan contactes amb nosaltres
Si pots, tingues a mà la resolució que vols recórrer i els seus antecedents.
